Què podem fer els educadors?

Com a educadors tenim l'objectiu de prevenir la violència. Per començar, cal diagnosticar quin es el context que dona peu a la violència, per després repensar els rols a partir dels quals s'estructura la interacció educativa, per donar un major protagonisme als adolescents en la seva pròpia educació. 

Encara que el noi/a no digui res a casa, els pares i mares són els primers en adonar-se que al seu fill li passa alguna cosa. Com a educadors podem detectar si està patint algun maltractament, s'ha de tenir en compte que la víctima es pot sentir amenaçada o avergonyida i pot negar les evidències. En aquest cas no hem de forçar la situació, hem de deixar que segueixi el seu procés però l'hem d'ajudar. Per exemple, si sospitem que pateix assetjament escolar, l'hi hem de preguntar directament, hem de dir que estem preocupats, si vol que parlem amb els seus pares, professors o si prefereix fer-ho ell, així li donarem el valor suficient per a que ho faci ell/a.

Podem detectar l'assetjament a l'escola a través de l'observació, realitzar jocs per separat o amb grup. Una altra possibilitat són els qüestionaris o test com els de coneixement. 


Què no s'ha de fer?
No podem utilitzar la violència en contra dels agressors ja que ens poden acusar de maltractar-los. No tenim que dir-li a la víctima que ho solucionarem nosaltres mateixos ja que nosaltres els podem ajudar, però ho tenen que solucionar ells.


Com podem ajudar a l'agressor?
L'agressor es un nen/a que té algun problema i la violència es la seva manera d'expressar el seu dolor. Sovint els agressors primer han estat víctimes i mostren una tendència a dominar i recorren a la seva força.


Tot i que els actes de violència s'han de castigar en el moment, si el que volem es acabar amb la violència, podem ajudar a l'agressor per tres bandes: millorant les seves habilitats socials, solucionant els problemes i traient-lo de l'exclusió social. Els joves violents solen tenir certes deficiències psicològiques que dificulten les habilitats socials bàsiques per a una bona convivència. Com  a educadors podem contribuir a que l'agressor treballi la seva capacitat d'empatia (posant-se a la pell de l'altre), a no culpar a la víctima de la seva pròpia violència. Podem ajudar a fer-li comprendre quines són les conseqüències de la seva conducta violenta en els altres. O també, a ensenyar-li habilitats per afrontar la tensió i resoldre els conflictes de forma no agressiva. 


Els agressors solen tenir dificultats per reflexionar i planificar les solucions. Per això es important dotar-los d'una sèrie d'hàbits per a que puguin solucionar els problemes de forma metòdica seguint els passos següents:
1. Tenen que definir el conflicte, identificant-ne els seus components.
2. S'han d'establir uns objectius i ordenar-los segons la seva importància. 
3. S'han de dissenyar les possibles solucions del conflicte.
4. S'ha d'escollir la solució que es consideri millor i portar-la a la pràctica.
5. Per últim, s'han de valorar els resultats obtinguts. 


Sovint la resta de companys i educadors percep que l'agressor justifica la violència i l'utilitza amb freqüència. Es en aquest sentit que afirmem que pateixen un cert tipus d'exclusió social, són immadurs, tenen dificultats per a comprendre els altres i  en situacions de conflicte utilitzen raonaments primitius per justificar la seva violència.