lunes, 21 de noviembre de 2011

Assetjament als professors

Cada vegada estem mes acostumats a escoltar diferents tipus de violència i les conseqüències que provoca. Un altre tipus de violència, menys estudiada i que no mereix menys atenció es l'assetjament que sofreixen els professors a les escoles.
El sindicat de professors (ANPE) ha estudiat aquest fet, trobant que els professors es queixen de tenir una alta pressió psicològica, sofrint episodis de tensió o indisciplina entre els alumnes. Realment no es fàcil obligar a un noi que no vol estudiar a quedar-se assegut durant varies hores atenent a una explicació d'una assignatura que no li interessa. 
Actualment tot ha de tenir un sentit lúdic i divertit i els adolescents no comprenen que l'escola no ho es. Això es converteix en violència de cara a les persones que creuen ''responsables'' d'aquest acte: els professors. Els docents comenten que a més, els propis pares poden recolzar les actuacions dels seus fills, desautoritzant al professor, minimitzant les actuacions dels seus fills o donant-los la raó. 
Els assetjadors solen ser adolescents de 12 a 16 anys, estudiants de col·legis o instituts tant públics com privats i els assetjats generalment son les dones, ja que son la majoria al professorat. Els adolescents consideren aquests insults i males conductes com a una manera de relacionar-se, plantant cara  als superiors, reafirmant la seva posició de lideratge davant els seus companys, aconsegueixen el que volen: perdre classe i cridar l'atenció del seu entorn.
A conseqüència d'aquests actes, els professors es senten frustrats, desmotivats i tenen molt d'estres. Podem afirmar que mes d'un 12% de les baixes per malaltia en els professors son per ansietat i depressió. Els professors opten per recorre a vies judicials per a denunciar aquest assetjament verbal o físic. 
Si busquem les causes d'aprenentatge dels adolescents, una d'elles pot ser que els pares intenten donar tot el millor als seus fills i que no passin per cap situació desagradable. En canvi, ens nens tenen que aprendre a esforçar-se i a fer coses que no els agraden i que un superior et diu que has de fer. Així s'adquireixen les normes, aprenen a tolerar situacions desagradables i es posaran limits a la seva conducta.
Aquesta educació exigeix un esforç i dedicació per part dels progenitors, però educar mai ha sigut fàcil: costa temps i esforç al controlar als nens els deures, imposar-los una disciplina, donar exemple, reunir-se amb els professors i supervisar les seves activitats. Molts pares poden acabar sent permissius i d'aquesta manera els nens acaben sense tenir normes i es comporten de la mateixa manera a l'escola. 
Per tant, per a prevenir aquestes situacions s'ha de posar una relació integral i cuidar tots els elements d'aquest engranatje: familia, escola, mitjants de comunicació i els iguals que faran de l'adolescent una persona educada i amb valors.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada