Encara que l'agressor no pateixi cap malaltia mental o trastorn de la personalitat, normalment presenta algun tipus de psicopatologia. Fonamentalment presenta absència d'empatia i algun tipus de distorsió cognitiva.
La carència de l'empatia explica la seva incapacitat per a posar-se al lloc de l'assetjat i sentir-se insensible davant el patiment d'aquest. La presència de les distorsions cognitives tenen que veure amb el fet de que la seva interpretació de la realitat sol eludir l'evidència dels fets. Així, responsabilitza de l'acció assetjadora a la víctima, que l'hauria molestat o desafiat prèviament, per tant, no reflexa ningun tipus de remordiment respecte a la seva conducta.
La psicologia actual, per una altra part, identifica als assetjadors escolars, l'existència d'una educació familiar permissiva que els pot haver portat a no interioritzar bé el principi de la realitat: els drets de cada persona tenen que harmonitzar-se amb el dels altres. La conseqüència es la dificultat per a posar-se al lloc de l'altre per una carència d'altruisme vinculada a un ego que creix a costa dels altres. Alguns autors denominen a aquest tipus de nen com a nen tirà.
El nen mal educat a la família probablement reproduirà a l'escola els hàbits adquirits; no respectarà, ni emfatitzarà amb els professors, ni els companys.
L'entorn escolar
Es pot donar el cas de que l'absència a classe d'un clima adequat de convivència pot afavorir l'aparició d'assetjament escolar. La responsabilitat disminueix entre la figura dels professors que no han rebut una informació especifica en situacions escolars conflictives, i la disminució del seu perfil d'autoritat.
La televisió
El missatge implícit de determinats programes televisius de consum freqüent entre adolescents, exposen un model de projecte vital que busca l'aspiració a tot sense renunciar a res per a aconseguir-ho, sempre i quan això no signifiqui esforçar-se.
Els experts han arribat a la conclusió que la violència als mitjans de comunicació te efectes sobre la violència real, sobretot entre els nens. Es discuteix sobre el tipus d'efecte i el grau: si es dona una imitació indiscriminada, un efecte insensibilitzador, una imatge de la realitat en la que es magnificarà la incidència de la violència.
En conclusió, la televisió amb alt risc de violència afecta als nens, amb el sentit de voler i tractar de ser com ells.
Tal i com podem veure en aquesta imatge, hi ha tres nenes, dos de les quals estan parlant entre elles, mirant a la tercera nena i burlant-se'n d'aquesta. Aquesta última, fa cara de por, esta espantada i es sent malament perquè les altres dos nenes se'n burlen d'ella.
Aquest acte, seria una de les situacions que els educadors hauriem d'intentar evitar d'alguna manera, parlant amb els agressors, explicant-los que això que fan amb els altres no esta bé, que els altres també tenen sentiments i amb aquests actes de burla, ridiculitzant i atemorint els estan fent mal i a ells no els agradaria que ningú els tractes d'aquesta manera. Per això hi ha una frase feta que diu: ''El que no vulguis per a tu, no ho facis als altres''.
No hay comentarios:
Publicar un comentario