Ciberbullying?

La difusió d'imatges de professors maltractats, sobretot a l'ensenyament secundari, es una practica molt constant. Un tant per cent del professorat creu que les gravacions i fotos penjades a internet es una llarga llista de problemes als que es tenen que enfrontar. La captació i difusió d'imatges amb comentaris denigrants per als docents han nascut amb les ''reds socials''.

En les reds socials l'assetjament es un fenomen molt nou, però el tracte que se li dona es el mateix que als diferents temes de Internet. Quan hi ha una petició de cancel·lació d'una informació personal, que no es atesa pel servidor, nosaltres la ordenem. Amés s'ha d'avaluar la identificació dels qui pengen aquests perfils.  

El ciberbullying es una practica que s'esta expandint. Si et poses en aquestes xarxes, veus tot els tipus de maldats i barbaritats que es fan sobre els professors. Per als pares i inclús els companys del claustre, un professor maltractat es un professor incompetent. Però el que no veuen l'altra gent es que quan entre a classe, els docents es veuen tancats a l'aula on la indisciplina, els insults, les males jugades, abunden i a sobre, molts dels companys o pares, els culpen de no ser capaços de controlar una situació.

Expliqueu-me qui i com? qui podria arribar a una classe on abunden els insults, els atacs físics i psicològics, i poder fer que aquest nens es tranquil·litzessin i es comportessin com a persones?

Aquest vídeo, va sortir fa temps al telenotícies de telecinco. Es veu com un professor es assetjat per un noi de 15 anys per pendre-li el paquet de tabac a l'hora del esbarjo.

Assetjament als professors

Cada vegada estem mes acostumats a escoltar diferents tipus de violència i les conseqüències que provoca. Un altre tipus de violència, menys estudiada i que no mereix menys atenció es l'assetjament que sofreixen els professors a les escoles.

El sindicat de professors (ANPE) ha estudiat aquest fet, trobant que els professors es queixen de tenir una alta pressió psicològica, sofrint episodis de tensió o indisciplina entre els alumnes. Realment no es fàcil obligar a un noi que no vol estudiar a quedar-se assegut durant varies hores atenent a una explicació d'una assignatura que no li interessa. 

Actualment tot ha de tenir un sentit lúdic i divertit i els adolescents no comprenen que l'escola no ho es. Això es converteix en violència de cara a les persones que creuen ''responsables'' d'aquest acte: els professors. Els docents comenten que a més, els propis pares poden recolzar les actuacions dels seus fills, desautoritzant al professor, minimitzant les actuacions dels seus fills o donant-los la raó. 

Els assetjadors solen ser adolescents de 12 a 16 anys, estudiants de col·legis o instituts tant públics com privats i els assetjats generalment son les dones, ja que son la majoria al professorat. Els adolescents consideren aquests insults i males conductes com a una manera de relacionar-se, plantant cara  als superiors, reafirmant la seva posició de lideratge davant els seus companys, aconsegueixen el que volen: perdre classe i cridar l'atenció del seu entorn.

A conseqüència d'aquests actes, els professors es senten frustrats, desmotivats i tenen molt d'estres. Podem afirmar que mes d'un 12% de les baixes per malaltia en els professors son per ansietat i depressió. Els professors opten per recorre a vies judicials per a denunciar aquest assetjament verbal o físic. 

Si busquem les causes d'aprenentatge dels adolescents, una d'elles pot ser que els pares intenten donar tot el millor als seus fills i que no passin per cap situació desagradable. En canvi, ens nens tenen que aprendre a esforçar-se i a fer coses que no els agraden i que un superior et diu que has de fer. Així s'adquireixen les normes, aprenen a tolerar situacions desagradables i es posaran limits a la seva conducta.

Aquesta educació exigeix un esforç i dedicació per part dels progenitors, però educar mai ha sigut fàcil: costa temps i esforç al controlar als nens els deures, imposar-los una disciplina, donar exemple, reunir-se amb els professors i supervisar les seves activitats. Molts pares poden acabar sent permissius i d'aquesta manera els nens acaben sense tenir normes i es comporten de la mateixa manera a l'escola. 

Per tant, per a prevenir aquestes situacions s'ha de posar una relació integral i cuidar tots els elements d'aquest engranatje: familia, escola, mitjants de comunicació i els iguals que faran de l'adolescent una persona educada i amb valors.

Què podem fer els educadors?

Com a educadors tenim l'objectiu de prevenir la violència. Per començar, cal diagnosticar quin es el context que dona peu a la violència, per després repensar els rols a partir dels quals s'estructura la interacció educativa, per donar un major protagonisme als adolescents en la seva pròpia educació. 

Encara que el noi/a no digui res a casa, els pares i mares són els primers en adonar-se que al seu fill li passa alguna cosa. Com a educadors podem detectar si està patint algun maltractament, s'ha de tenir en compte que la víctima es pot sentir amenaçada o avergonyida i pot negar les evidències. En aquest cas no hem de forçar la situació, hem de deixar que segueixi el seu procés però l'hem d'ajudar. Per exemple, si sospitem que pateix assetjament escolar, l'hi hem de preguntar directament, hem de dir que estem preocupats, si vol que parlem amb els seus pares, professors o si prefereix fer-ho ell, així li donarem el valor suficient per a que ho faci ell/a.

Podem detectar l'assetjament a l'escola a través de l'observació, realitzar jocs per separat o amb grup. Una altra possibilitat són els qüestionaris o test com els de coneixement. 


Què no s'ha de fer?
No podem utilitzar la violència en contra dels agressors ja que ens poden acusar de maltractar-los. No tenim que dir-li a la víctima que ho solucionarem nosaltres mateixos ja que nosaltres els podem ajudar, però ho tenen que solucionar ells.


Com podem ajudar a l'agressor?
L'agressor es un nen/a que té algun problema i la violència es la seva manera d'expressar el seu dolor. Sovint els agressors primer han estat víctimes i mostren una tendència a dominar i recorren a la seva força.


Tot i que els actes de violència s'han de castigar en el moment, si el que volem es acabar amb la violència, podem ajudar a l'agressor per tres bandes: millorant les seves habilitats socials, solucionant els problemes i traient-lo de l'exclusió social. Els joves violents solen tenir certes deficiències psicològiques que dificulten les habilitats socials bàsiques per a una bona convivència. Com  a educadors podem contribuir a que l'agressor treballi la seva capacitat d'empatia (posant-se a la pell de l'altre), a no culpar a la víctima de la seva pròpia violència. Podem ajudar a fer-li comprendre quines són les conseqüències de la seva conducta violenta en els altres. O també, a ensenyar-li habilitats per afrontar la tensió i resoldre els conflictes de forma no agressiva. 


Els agressors solen tenir dificultats per reflexionar i planificar les solucions. Per això es important dotar-los d'una sèrie d'hàbits per a que puguin solucionar els problemes de forma metòdica seguint els passos següents:
1. Tenen que definir el conflicte, identificant-ne els seus components.
2. S'han d'establir uns objectius i ordenar-los segons la seva importància. 
3. S'han de dissenyar les possibles solucions del conflicte.
4. S'ha d'escollir la solució que es consideri millor i portar-la a la pràctica.
5. Per últim, s'han de valorar els resultats obtinguts. 


Sovint la resta de companys i educadors percep que l'agressor justifica la violència i l'utilitza amb freqüència. Es en aquest sentit que afirmem que pateixen un cert tipus d'exclusió social, són immadurs, tenen dificultats per a comprendre els altres i  en situacions de conflicte utilitzen raonaments primitius per justificar la seva violència. 

Quines raons socials fan que aparegui l'assetjament?

La violència es situa en el declivi de la imatge social del professorat. Així trobem molts casos on la persona docent queda desautoritzada del seu rol davant els pares i els alumnes. Una de les altres raons socials és l'increment de suports digitals, com per exemple internet, els mòbils, on apareixen imatges de violència i agressions. També trobem que en l'etapa de l'adolescència una persona busca la seva identitat sexual i els referents femenins i masculins vénen marcats per estils de vida, de roba, i no per una elaboració psíquica d'aquest referents. Els subjectes comparteixen un imaginari     social (vestimenta, amics, pentinat...) del quan queden exclosos els que no segueixen aquest cànons. El pànic de veure's exclòs d'un espai compartit i dels beneficis d'identitat que comporta, fa que el subjecte s'anticipi a la seva definició per temor a ser exclòs. Per això el bullying comporta un ternari format per l'agressor, la víctima i un grup d'espectadors. El seu desig és clar: callar i  aplaudir per no convertir-se en víctimes.

Com afrontar aquests casos?

Els pares i educadors, han de poder produir un espai de diàleg on el nen/a pugui exposar el seu drama sense sentir que, una vegada més, està en una posició indefensa i davant una figura de poder. No hem d'oblidar que per tal que pugui crèixer un adolescent necessita rebel·lar-se contra els pares i per tant no l'hem de tractar con un nen/a sinó com un adult en una complexa situació, és a dir, no tractar-lo com una víctima sinó donar-li recursos per responsabilitzar-se i canviar de posició. 

Estratègies per ajudar les víctimes a l'escola

Moltes de les responsabilitats dels membres de l'equip escolar son ajudar a les víctimes de l'assetjament. Primerament, els mestres tenen que parlar amb la víctima i preguntar-li si vol fer alguna cosa al respecte, i si rebutja, s'ha de començar una investigació. Després d'investigar la situació, s'hauria de parlar amb l'agressor o agressors. A continuació, es te que informar als pares sobre la víctima o l'agressor; s'ha de discutir les possibles solucions amb ells. Seguidament s'ha de controlar el comportament de l'agressor i la seguretat de la víctima. Per finalitzar, si el problema continua, es tornaria a parlar amb els pares i es destacaria la possible idea d'expulsió del centre.

Aquest vídeo que he penjat, es tracta d'una cançó amb angles, subtitulada en castellà, que parla d'un nen que es assetjat a l'escolar per uns companys que li fan la vida impossible. Aquest noi diu que intenta parlar amb els seus pares però no l'escolten, ningú l'escolta i es sent sol. Al final del vídeo, es veuen a l'aula unes quantes taules buides, una de les quals te una rosa blanca al damunt; això significa que el nen assetjat ha desdit acabar amb la seva vida i als altres, els han expulsat de l'escola. 

Característiques psicològiques de la víctima

Les víctimes de l'assetjament escolar solen ser, en general, nens de complexió dèbil, una mica mes petits que els agressors. Podem arribar a pensar que existeixen més víctimes que agressors, ja que un agressor pot tenir una o mes persones a les que esta assetjant. 


Les persones assetjades solen ser tímides, introvertides, amb poques relacions interpersonals a causa de la seva timidesa. Tenen una baixa acceptació per part dels seus iguals, encara que de vegades poden mostrar-se agressius. Aquests nens tenen una autoestima molt baixa i un grau mitja d'autocontrol.


El seu rendiment escolar sol ser mig-baix, i presenten una actitud passiva, tranquil·la cap a l'escola i els mestres, saben accepta les normes de l'escola.


Pel que fa al clima sociofamiliar, els nens solen viure en ambients en què es presenta un conflicte de forma moderada i on es sobre protegeix al subjecte, la qual cosa no permet el desenvolupament de la seva autonomia.


L'assetjament escolar es afavorit i reforçat gràcies a la ''llei del silenci de la por''. Les víctimes tenen por a les represàlies dels altres i també a ser agredits. Les persones que presencien un acte d'agressió i no intervenen, es converteixen amb còmplices de l'agressor, tot i que, no tots els tipus d'intervenció són efectives per aconseguir reduir l'assetjament escolar.

Característiques psicològiques de l'agressor

Encara que l'agressor no pateixi cap malaltia mental o trastorn de la personalitat, normalment presenta algun tipus de psicopatologia. Fonamentalment presenta absència d'empatia i algun tipus de distorsió cognitiva.  

La carència de l'empatia explica la seva incapacitat per a posar-se al lloc de l'assetjat i sentir-se insensible davant el patiment d'aquest. La presència de les distorsions cognitives tenen que veure amb el fet de que la seva interpretació de la realitat sol eludir l'evidència dels fets. Així, responsabilitza de l'acció assetjadora a la víctima, que l'hauria molestat o desafiat prèviament, per tant, no reflexa ningun tipus de remordiment respecte a la seva conducta.

La psicologia actual, per una altra part, identifica als assetjadors escolars, l'existència d'una educació familiar permissiva que els pot haver portat a no interioritzar bé el principi de la realitat: els drets de cada persona tenen que harmonitzar-se amb el dels altres. La conseqüència es la dificultat per a posar-se al lloc de l'altre per una carència d'altruisme vinculada a un ego que creix a costa dels altres. Alguns autors denominen a aquest tipus de nen com a nen tirà. 

El nen mal educat a la família probablement reproduirà a l'escola els hàbits adquirits; no respectarà, ni emfatitzarà amb els professors, ni els companys. 

L'entorn escolar 

Es pot donar el cas de que l'absència a classe d'un clima adequat de convivència pot afavorir l'aparició d'assetjament escolar. La responsabilitat disminueix entre la figura dels professors que no han rebut una informació especifica en situacions escolars conflictives, i la disminució del seu perfil d'autoritat.

La televisió

El missatge implícit de determinats programes televisius de consum freqüent entre adolescents, exposen un model de projecte vital que busca l'aspiració a tot sense renunciar a res per a aconseguir-ho, sempre i quan això no signifiqui esforçar-se. 

Els experts han arribat a la conclusió que la violència als mitjans de comunicació te efectes sobre la violència real, sobretot entre els nens. Es discuteix sobre el tipus d'efecte i el grau: si es dona una imitació indiscriminada, un efecte insensibilitzador, una imatge de la realitat en la que es magnificarà  la incidència de la violència. 

En conclusió, la televisió amb alt risc de violència afecta als nens, amb el sentit de voler i tractar de ser com ells.

Tal i com podem veure en aquesta imatge, hi ha tres nenes, dos de les quals estan parlant entre elles, mirant a la tercera nena i burlant-se'n d'aquesta.  Aquesta última, fa cara de por, esta espantada i es sent malament perquè les altres dos nenes se'n burlen d'ella. 

Aquest acte, seria una de les situacions que els educadors hauriem d'intentar evitar d'alguna manera, parlant amb els agressors, explicant-los que això que fan amb els altres no esta bé, que els altres també tenen sentiments i amb aquests actes de burla, ridiculitzant i atemorint els estan fent mal i a ells no els agradaria que ningú els tractes d'aquesta manera. Per això hi ha una frase feta que diu: ''El que no vulguis per a tu, no ho facis als altres''.

Probablement se'n burlin d'aquesta nena perquè es de diferent raça, i l'estiguin marginant i assetjant pel simple fet de ser d'un altre color i tenir una altra cultura.

Tipus d'assetjament escolar

Hi ha 8 modalitats d'assetjament escolar: el bloqueig social, l'assetjament, la manipulació, les coaccions, l'exclusió social, la intimidació, les agressions i per últim, les amenaces. A continuació les descriure un poc per a saber com actuen els agressors i les víctimes a cadascuna.

El bloqueig social

Agrupa les accions d'assetjament que busquen bloquejar socialment a la víctima, es a dir, totes elles busquen l'aïllament social i la marginació de la persona assetjada. Són exemples les prohibicions de jugar en un grup, parlar o comunicar-se amb altres o de que ningú parli o es relacioni amb ell. També s'inclou en aquest grup les accions de posar-se amb la víctima per a fer-la plorar. Aquesta conducta busca presentar al nen com a una persona dèbil, indefensa, estúpid, ploramiques...

De totes les modalitats d'assetjament escolar, es la més difícil de combatre ja que es una actuació molt freqüent, invisible i per desgracia, no deixa petjada.  

Assetjament

Agrupa les conductes d'assetjament escolar que consisteixen en accions d'assetjament psicològic que manifesten menyspreu, falta de respecte i desconsideració per la dignitat del nen. 

Manipulació social

Agrupa aquelles conductes d'assetjament que pretenen distorsionar la imatge social del nen, es a dir, amb elles es tracta de presentar una imatge negativa de la víctima. Es posen ''peros'' contra tot el que diu o fa la víctima o contra tot el que no ha dit ni fet. No importa el que faci, tot es utilitzat en contra seva. A causa d'aquesta manipulació, molts nens es sumen al grup d'assetjament de manera involuntària, percebent que la víctima es mereix tot l'assetjament que rep.

Coacció

Agrupa les conductes que pretenen que la víctima realitzi accions contra la seva voluntat, es a dir, mitjançant aquestes conductes, els agressors pretenen tenir tot el domini de la víctima. Que la víctima faci aquestes coses contra la seva voluntat proporciona als agressors diferents beneficis, però sobretot, poder social. 

Exclusió social

Agrupa les conductes que busquen excloure de la participació al nen assetjat. La frase de ''tu no'', es el centre d'aquestes conductes amb les que el grup que assetja segrega socialment al nen. Al tractar-lo com si no existeix, aïllar-lo, impedir la seva expressió, la participació en jocs, es produeix el buit social al seu entorn. 

Intimidació

Agrupa les conductes d'assetjament escolar que persegueixen consumir emocionalment al nen mitjançant l'acció intimidatòria. Amb elles els agressors busquen imposar la por al nen.

Amenaces

Agrupa les conductes d'assetjament escolar que busquen acovardir mitjançant les amenaces contra la integritat física del nen o de la seva família. 

Tal i com hem vist, cada modalitat té la seva manera d'assetjar a la víctima, unes intimidant, altres amb amenaces o fins i tot, aïllant socialment a la víctima, però tot hi ha la fi, de la manera que sigui, estan assetjant a un nen al que probablement l'agressor li tingui enveja perquè es un bon estudiant, o perquè tracta als altres amb respecte o simplement pel sol fet d'assetjar a algú. 
D'alguna manera, hem d'aconseguir fer obrir els ulls als joves per a que vegin que no poden tractar als altres com si no tinguessin sentiments.

Un vídeo sobre l'assetjament escolar guanya el concurs de Policia y Guardia Civil al Tuenti

Tal i com diu el títol, al telenotícies d'aquest migdia ha sortit aquesta noticia; s'ha dit que el compte de Tuenti de la Policia Nacional i la Guardia Civil ha rebut la visita de més de 72.000 joves des de que, fa un any, es poses en funcionament per a intentar sensibilitzar a la gent, en aquest cas, els joves, sobre l'assetjament escolar, les drogues i la seguretat vial, entre altres temes.  

Amb el motiu de la celebració del primer aniversari del compte de Tuenti, es va convocar un concurs 2.0 de vídeos entre tots els seus seguidors. Entre els 40 vídeos presentats, el jurat ha seleccionat un de conscienciació contra l'assetjament escolar elaborat per alunmes del Institut Cacheiras, del Concello de Teo (A Coruña). 

A continuació deixo l'enllaç amb el vídeo i la noticia un poc més detallada. 

http://www.larazon.es/noticia/1293-un-video-sobre-acoso-escolar-gana-el-concurso-de-policia-y-guardia-civil-en-tuenti

M'agradaria opinar un poc sobre aquest concurs ja que crec que fer aquest vídeo es una bona mesura per a que els joves vegin com esta la situació i se'n adonin que no poden tractar els altres com si fossin objectes sense sentiment, i amb els que puguin fer el que els doni la gana, ja que a ells no els agradaria gens ni mica que els tractessin així. La Policia i la Guardia Civil al organitzar aquest concurs, han conscienciat un poc als joves que s'han posat a la pell de les persones que són assetjades, de com es senten, que pensen i com actuen davant d'aquesta situació. 

L'assetjament escolar

L'assetjament escolar es produeix quan una o més persones gaudeixen perjudicant de forma repetida i consistent a una o altres persones. Aquest tipus de violència es dóna en un context de relacions: quan el nen es comença a relacionar amb l'entorn fora de la família. És en aquest moment quan es necessita més relació amb els seus iguals i quan els diferencials de personalitat comencen a treballar. L'assetjador fa creure al nen o nena que no cau bé a la resta, que no és capaç de fer-se guanyar per com és i que tampoc té capacitat de lideratge. Aquest últim diferencial és el que el bully té més desenvolupat ja que gaudint de la seva situació de lideratge utilitza el poder per perjudicar l'altre.

L'assetjament es pot presentar de moltes formes, no només físicament sinó que també psicològicament. Es pot diferenciar entre bulliyng directe i indirecte. El que s'explicita de forma visible i directe es tradueix en agressions violentes físiques però també situacions d'agressió no verbal (perseguir, pressionar, robar pertinences,…) o verbal com l'insult. En un altre nivell es troba l'assetjament escolar indirecte com l'exclusió i aïllament o també missatges i notes ofensives. Ambdós tipus d'assetjament són molt perillosos però tot i que el físic pot fer més impacte el verbal o psicològic pot ser pitjor a llarg termini.

Pel que fa al perfil de la víctima, una persona no té necessàriament que ser un “empollón”, ni portar ulleres, ni tenir un físic poc atractiu per patir el bullying. Pot ser noi o noia i assistir a un col·legi públic o a un privat, encara que és més fàcil que les agressions passin desapercebudes en centres de molt alumnat. En molts casos, els afectats es culpen a si mateixos de tot el que els hi passa, són persones força tímides i insegures que molts cops no saben com defensar-se ni superar els seus complexes. En la literatura, hi podem identificar dos tipus més de víctimes: la víctima passiva i la víctima provocadora. La víctima passiva es una persona que té poques defenses, és un objectiu fàcil al qual se'l intimida fàcilment i això provoca que juguin amb ella i després se li facin males jugades. La víctima provocadora es comporta de forma molesta, immadura o poc apropiada, de vegades no té intenció de provocar però d'altres es proposa irritar als altres.

Sobre l'agressor podem dir que sempre es una persona qui mou els fils encara que paregui que darrera hi ha tota una classe. Aquesta persona pot fer bullying per diferents motius, com per exemple l'enveja. L'agressor sol ser una persona impulsiva, que no sap negociar, i que al fons també està malament amb ell mateix i creu que maltractant als altres ho soluciona. Hi ha tres tipus  d'agressors: l'intel·ligent, el poc intel·ligent i l'agressor víctima. L'agressor intel·ligent es una persona que té una actitud intimidadora; són persones populars, amb bons resultats acadèmics, egoistes i molt segurs d'ells mateixos.  Els agressors poc intel·ligents tenen un comportament antisocial i de risc, acostumen a ser mesquins i tenen una visió negativa del món. Normalment treuen males notes i dirigeixen el seu odi contra els mes dèbils. L'agressor víctima és en alguns moments agressor i en altres víctima. Tria com a víctimes a nens mes petits que ell i també es víctima per nois de la seva edat o mes grans. 

A continuació, adjunto un vídeo sobre l'assetjament sexual.